Els teus fills no són els teus fills. Són fills i filles del desig de la vida. Sorgeixen a través teu però no de tu, i tot i que estan amb tu no els poseeixes. Els pots donar el teu amor, però no els teus pensaments, perquè tenen les seves pròpies idees. Pots acollir els seus cossos però no les seves ànimes, perquè les seves ànimes habiten la casa del demà, que tu no podràs visitar ni en somnis. Pots lluitar per assemblarte a ells, però no intentis fer que s´assemblin a tu.
Khalil Gibran
jun2
Interessant el pensament, però es vulgui o no es vulgui, els fills agafan, formes maneres i costums dels pares, en ells crec que hem de potssar ho millor de nos, i deixar-los fer
un peto
Són la nostra inmortalitat, però lliures dels nostres errors.
Petons