equinocci de tardor

Equinocci de tardor: Final d’una fase, inici d’una altra … Reflexió …

En la tradició pagana, Mabon és l’època en què el Déu s’està preparant per morir a Samhain, i tornar al ventre de la Deessa, per renéixer en Yule. El gran viatge de la renovació i el renaixement

És adequat meditar sobre el que ja no volem en la nostra vida, i sobre la forma en què podem deixar anar. És una època ideal per deixar mals hàbits i anar rera allò que volem canviar o millorar.

Entre l’equinocci de tardor(21-22 de setembre) i el solstici d’hivern (21-22 de desembre) hi havia un moment especial en què hi havia un termini de 2-3 dies que es descomptaven del còmput (es considerava que el sol baixava als inferns), era el Samhuinn (31 d’octubre a 1-2 de novembre). Aquests 2-3 dies (depenent de l’any) es produïen pel dessincronisme dels calendaris llunars (13 mesos de 28 dies:364 dies) i solars (365 dies + 1). Durant aquests tres dies es deia que el Vel dels Temps era apartat i que es produïa una comunió amb l’altre món i amb tots aquells que ens havien deixat. Aquest període, en que “el temps quedava sospès”, era entès com un moment de profunda reflexió i canvi que portava l’home i la natura sencera a inspeccionar el camí fet durant l’any de productivitat solar (primavera-estiu-tardor) i el preparava per enfrontar l’hivern. Eren moments de transició en que la realitat “normal” era modificada fins el nou punt de reconnexió, acabat el Samhuinn (de fet, si dibuixeu sobre una esfera els 13 mesos lunars i l’any solar voreu que aquest període queda magníficament marcat).
La celebració pagana/druídica del Samhuinn fou després substituïda per la celebració de Tots Sants que, seguint el simbolisme druídic, també fou una celebració dels morts que deixaven l’infern o el purgatori per retornar al cel.

font: internet