Tens un jersei vell de l´hivern et poses a pensar i ja no saps que fer amb ell, el guardes altre vegada o el dones a les hermanitas de la caridad, perquè francament et sobra. I ara que fem!!! cada cop trobes mes coses txules que han sigut reciclades d´un objecte vell que ja no volem a una fantàstica bufanda, d´unes bosses del super a senzills originals necessers i bosses de platja, deu ser fàcil tots hem reciclat alguna vegada llaunes per fer-ne pots de llapis… amb una mica mes d´enginy i idees podem transformar el que es vulgui en un objecte nou seguint aqui uns senzills passos.

Ja estic pensant amb uns quants polos que hi han per casa de talla extra gran i a lluir nou modelet.

Ideal per aquests dies de calor!!!

salut a tots!!!

Sempre hi ha una primera vegada, un primer projecte, un primer post, un primer dia, un primer intent, un primer mestre, un primer pas i sempre hi ha una segona oportunitat.

La propera ho faré millor

Ara mateix enfilo el fil a l´agulla obrint aquest blog.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol